Pau Claris, 162 08037 Barcelona +34 934 881 050
General, Gestió portuaria


El Reial decret llei 16/2018, de 26 d’octubre, pel qual s’adopten determinades mesures de lluita contra el tràfic il·lícit de persones i mercaderies en relació amb les embarcacions utilitzades, posen el punt de mira de la lluita contra el contraban a determinades embarcacions, especialment les pneumàtiques i semirígides.

EMBARCACIONS CONSIDERADES GÈNERE PROHIBIT

El Reial decret llei 16/2018, considera “gènere prohibit“, les següents embarcacions ( sens perjudici de les excepcions  que s’exposen més endavant, com per les d’esbarjo destinades a ús privat si es donen una sèrie de requisits)

a) Les embarcacions pneumàtiques i semirígides susceptibles de ser utilitzades per a la navegació marítima que compleixin alguna de les següents característiques:

– Totes aquelles que el seu  casc, inclosa en el seu cas l’estructura pneumàtica, sigui menor o igual a 8 metres d’eslora total, que disposin d’una potència màxima, independentment del nombre de motors, igual o superior a 150 quilowatts.

– Totes aquelles que el  seu  casc, inclosa en el seu cas l’estructura pneumàtica, sigui major de 8 metres d’eslora total.

b) Les embarcacions pneumàtiques o semirígides diferents de les descrites en l’apartat anterior, així com qualsevol altra embarcació i els vaixells de port menor (menys de 150 tones d’arqueig) quan s’acrediti l’existència d’elements o indicis racionals que posin de manifest la intenció d’utilitzar-les per cometre o per facilitar la comissió d’un acte de contraban.


Hauran d’inscriures al Registre especial d’operadors de Pneumàtiques i Semirígides d’Alta Velocitat

–  Les embarcacions diferents de les que preveu la lletra c) que es troben afectes a salvament i assistència marítima.
–  Les utilitzades per navegació interior per llacs, rius i aigües fora dels espais marítims espanyols.
–  Les afectes a l’exercici d’activitats empresarials, esportives, d’investigació o formació.
–  Les d’esbarjo destinades a ús privat que compleixin els requisits reglamentàriament establerts en matèria de seguretat, tècnics i de comercialització.

 Clica i Descarrega la Circular novembre 2018 neumàtica cat
0

Fiscal, General, Gestió portuaria
 
El Departament de Duanes i Impostos Especials ha emès una nota informativa sobre l’entrada i sortida d’embarcacions d’esbarjo del territori duaner de la Unió Europea davant la difícil interpretació de les normes del Codi duaner de la Unió i les modificacions de maig de 2018.

La interpretació legal té incidència en l’aplicació de la norma duanera però afecta, a més del règim d’importació temporal, a l’exigència de l’IVA i l’impost de matriculació.
 
Importació i exportació.
 
A efectes duaners, sembla imminent la reintroducció del concepte “trànsit Turístic” de les embarcacions que ha de permetre una dispensa a la seva introducció en el territori duaner, – de ser conduïdes a una zona apropiada assenyalada per les autoritats aduaneras- i, que el simple fet de creuar la frontera pugui ser considerada com a presentació de la declaració duanera. Aquesta flexibilitat és a dia d’avui merament interpretativa, un criteri de Duanes.
 
 
Respecte dels iots que tenen estatut UE i que surtin del Territori duaner de la Unió es consideraran declarats per a l’exportació, i es presumeix que surten per tornar.
Respecte dels iots que no tenen estatut de la UE pel sol fet de travessar la frontera seran declarats per al règim d’importació temporal (RIT) sempre que estigui l’embarcació matriculada fora del territori duaner de la Unió (TAU) a nom d’unapersona establerta fora d’aquest territori i que sigui utilitzada per una persona establerta fora del TAU.

Una novetat important serà que els iots matriculats fora de la UE i que es troben al territori duaner de la Unió (TAU) acollits en situació de règim d’importació temporal (RIT) poden dedicar-se dins el mateix al Charter nàutic, però amb la limitació que tals iots no poden ser utilitzats per persones establertes en el territori duaner de la UE.
 
Qüestions relatives a l’exigència de l’IVA.
L’entrada al TAU territori duaner de la Unió d’una embarcació d’esbarjo meritarà l’IVA a la importació llevat que aquest iot pugui ser acollit al règim d’importació temporal (RIT), o pugui ser reimportado com a mercaderia de retorn.
Si s’incompleixen el requisits del Règim d’importació temporal (RIT) per exemple si s’utilitza per un resident es considerarà realitzat el fet imposable d’importació de béns produint la meritació de l’IVA.
L’exempció de l’IVA en la reimportació de mercaderies de retorns és estrictament tècnic ja que no tindria sentit que l’IVA fos exigit 2 cops per la simple sortida, si el titular de l’embarcació és la mateixa persona i no ha transcorregut un període de temps excessiu des que van sortir.
 
Impost especial sobre determinats mitjans de transport
La utilització en territori espanyol de mitjans de transport per persones residents a Espanya, o que siguin titulars d’un establiment situat a Espanya, determina l’obligació de procedir a la seva matriculació definitiva a Espanya o la de satisfer el impostos especial de mitjans de transport.

Qualsevol que sigui la situació duanera del iot, si no està matriculat a Espanya i està destinat a la seva utilització per persones residents a Espanya o que tenen un establiment a Espanya hauran de pagués l’IEDMT.

La casuística en temes tributaris és immensa, i cada cas s’ha d’estudiar amb les seves peculiaritats.
0

Gestió portuaria
El Ministeri de Foment ha obert la CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA SOBRE EL PROJECTE DE REAL DECRET PEL QUAL ES DETERMINEN LES CONDICIONS DE SEGURETAT DE LES ACTIVITATS DE BUSSEIG A AIGÜES MARÍTIMES ESPANYOLES.

La proposta pretén regular les condicions de seguretat de les activitats de busseig amb l’objectiu de reforçar aquesta seguretat i adaptar l’actual normativa.

La normativa que regula el Busseig és summament dispersa: el Decret 2055/1969, de 25 de setembre, pel qual es regula l’exercici d’activitats subaquàtiques, L’Ordre 1973 per la qual s’aprova el Reglament per a l’Exercici d’Activitats Subaquàtiques a les aigües Marítimes i Interiors; l’Ordre de 29 de juliol de 1974 sobre especialitats subaquàtiques professionals; L’Ordre de 2 d’octubre de 1980 per la qual es crea l’especialitat d’Activitats subaquàtiques per a personal titulat superior de la Marina Mercant.

A elles s’uneixen les normes de les diferents comunitats autònomes que tenen competència sobre aquesta matèria.

Però és una simple Ordre de 14 de octubre de 1997, la qual aprova les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, que recull en el seu article 5 el nombre mínim de persones que han d’intervenir en un treball de busseig segons el sistema utilitzat.

Segons l’Ordre de 1997, per als treballs de Busseig autònom són necessàries 4 persones: Un cap d’equip, dos bussejadors i un bussejador d’auxili, preparat per intervenir en tot moment. En cas d’emergència o extrema necessitat, podrà baixar un de sol, amarrat per un cap guia que sostindrà un ajudant a la superfície.

Per part dels gestors portuaris i varadors aquesta exigència ha estat considerada excessiva per a realitzar treballs senzills amb immersions de fins a 10 metres a poca profunditat que no requereixin descompressió dins de les aigües abrigades.

La sorpresa va sorgir quan l’associació nacional d’empreses del busseig professional (ANEBP), el Sindicat d’Activitats Marítimes de l’Estat Espanyol (SAME), UGT, CCOO, Promega-SEB, en representació dels treballadors, van introduir modificacions a l’II Conveni col·lectiu de busseig professional i mitjans hiperbàrics

L’acord inclou noves Normes de Seguretat en Activitats Subaquàtiques que pretenen tenir la consideració de no negociables en considerar matèries de contingut mínim en matèria de prevenció de riscos laborals.
En les noves mesures s’estableix que “la composició de l’equip mínim de busseig serà de cinc persones (un cap d’equip i 4 bussos titulats). En el cas que el supervisor de Busseig o el Cap de Seguretat haguessin de bussejar, s’haurà de tenir personal de l’equip, que tingui la mateixa titulació, experiència i reconeixement per part de l’empresa per escrit “

Aquest nou criteri anava en contra de les peticions del sector portuari de reduir de 4 a 3 persones la composició dels equips de busseig per al cas dels treballs simples dins d’un entorn portuari, i amb el dret comparat.

Per això, es fa imprescindible concretar, via normativa, les modalitats de busseig, i els aspectes que tècnicament garanteixen la seguretat dels treballadors, i quins són aquella situacions que per la seva escassa entitat, poca profunditat, i fàcil disponibilitat d’un operatiu de seguretat poden ser executades amb la mateixa eficiència i rigor per un equip menor.

Del redactat del projecte presentat per la Direcció General de la Marina Mercant es nota que està ben treballat, és sistemàtic i clar, i recull amb criteri les pretensions del sector nàutic esportiu.

El projecte, però, guarda l’esperit de no homogeneïtzar cap mesura, referint-se a embarcacions d’eslores de 14 metres, quan esperaríem que fossin de 24 metres, o profunditats de 8 metres quan ho tècnicament reconegut serien 10 metres, o s’incloguessin treballs de suport a hissar embarcacions a varador, punts que es poden afinar en aquest període de consulta pública.

Fins el 10 de març de 2018 està obert el termini per enviar les aportacions al Ministeri de Foment.

Jaume Prats.
BA advocats.
0

Gestió portuaria
La Llei Orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor, modificada per la Llei 26/2015 i la Llei 45/2015, de voluntariat estableixen l’obligació que s’aportin certificats negatius del Registre Central de Delinqüents Sexuals per a tots els professionals i voluntaris que treballen en contacte habitual amb menors.

La sol·licitud i lliurament dels certificats es pot fer de forma presencials a les gerències territorials del Ministeri de Justícia, per correu postal o de forma electrònica.

Des del Ministeri de Justícia es recomana els mitjans electrònics. A aquest efecte, fent constar en el model de sol·licitud el telèfon mòbil, es rep un SMS amb un codi segur de verificació, que permet descarregar el certificat des de la seu electrònica del Ministeri de Justícia. Si es disposa de certificat electrònic o DNIe es pot sol·licitar a través de la seu electrònica del Ministeri de Justícia i el seu enviament és immediat.

L’obtenció de certificat ha estat especialment problemàtic a l’estar les gerències territorials del Ministeri de Justícia simplement col·lapsades, formant-se llargues cues des d’altes hores de la matinada per aconseguir un nombre.

Aquest fet ha suposat que els concessionaris tenen certificats dels pocs treballadors que tenen certificat digital o que s’han esforçat a fer Lagas cues.

Fins aquest punt semblava que la major part del pes d’acreditar l’obtenció del certificat requeia sobre el treballador. Greu error.

Des dels òrgans competents de les comunitats autònomes es aquesta requerint a empreses i clubs que en el termini d’1 mes s’acrediti que tenen els certificats negatius del Registre Central de Delinqüents Sexuals de tots els seus treballadors.

Les empreses o organitzacions que treballin o impliquin contacte habitual amb menors poden autoritzar a un representant per tramitar de manera agrupada tots els certificats del personal d’aquesta empresa, que permet la presentació d’una sol·licitud única.

Per a la tramitació agrupada de sol·licituds de certificats de Delictes de Naturalesa Sexual serà necessari:

– Fotocòpia confrontada o compulsada de DNI, NIE o passaport de cada empleat;
– Autorització de cada empleat; – Document de compareixences;
– Fitxer Excel amb les dades emplenades.

Un cop processades les dades, es facilitarà a les empreses la informació que consti en el Registre Central de Delinqüents Sexuals per mitjà de llistats. El certificat és gratuït.
0