Pau Claris, 162 08037 Barcelona +34 934 881 050
General, Gestió portuaria
La hibernada d’embarcacions és una pràctica habitual de molts armadors de les embarcacions quan acaba la temporada estival.

La hibernada de l’embarcació és un contracte dels quals anomenem atípics i que permet convenir entre les parts diverses obligacions que poden contenir els contractes considerats típics.

Podem entendre que existeix una hibernada a partir d’un simple dipòsit, en el que el depositari (habitualment una nàutica o un varador), es fa càrrec de la retirada de l’embarcació de l’amarrador, posada en sec, trasllat en un bressol en el mateix varador del port o el seu trasllat a una nau industrial o solar amb el seu remolc. Al simple dipòsit se l’inclou un contracte de transport.

També és opcional que la nàutica s’encarregui d’aprofitar l’estada de l’embarcació en sec per fer un manteniment, i protegir el motor i les parts més sensibles de l’embarcació i allargar l’estada al varador fins a considerar-ho a la pràctica una hivernada. En aquest supòsit ens trobarem davant d’un arrendament de serveis que inclou un dipòsit afegit.

Com en tots els contractes, la confiança en el prestador del servei ho és tot, però no per això hem d’oblidar els riscos que comporta per al propietari de l’embarcació.

L’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat aquest mes d’octubre de 2018  una sentència de Primera Instància per la qual s’estableix, sense gènere de dubtes, que la hibernada, és un contracte de dipòsit, i que el dipositari ha de respondre per la pèrdua de l’embarcació dipositada.

 

Però les coses no són tan clares com semblen. I en aquest cas concret, el dipositari al qual es demanda, junt amb la seva companyia d’assegurances,  proven en el procés, que amb anterioritat havia cedit l’activitat d’hivernada d’embarcacions a altre empresa.  I per tant, sorpresa,  la demanda ha estat desestimada.

Però la sentència a més es recrea quan el propietari de l’embarcació presenta una factura, que en realitat és una fotocòpia, per ocupació de superfície a la drassana, lliurada per altra empresa, diferent de la demandada, per uns serveis que no detallen el període de temps que comprenen, i que a sobre no s’havia acreditat si s’havia pagat i ni com suposadament havia estat pagada…

Una factura no pagada no ajuda a la convicció del jutge a què la factura sigui autèntica.

 

La moralitat que ens exposa l’Audiència és que en una hivernada, el propietari armador ha de clarificar les obligacions dels dipositaris; si el manteniment ha d’estar inclòs o no, i quins treballs han de realitzar-se; qui és el responsable de moure l’embarcació fins al travelling o grua; de qui és la responsabilitat de l’operació de posada en sec; qui és el responsable del transport i de les reparacions; i sobretot, si aquestes operacions en sec estan cobertes per l’assegurança de l’embarcació.

Si als acords entre les parts no queden clars aquests punts, perquè no hi ha contracte, almenys que existeixi una factura i que en aquesta factura es pugui provar que ha estat pagada.

 

 

0