Laboral

REGISTRE DIARI DE LA JORNADA LABORAL.

L’obligatorietat o no del registre de la jornada laboral dels treballadors ha estat mostra de la inseguretat jurídica que es troben molts empresaris a l’hora d’interpretar les normes que el legislador aprova. A vegades, l’aplicació de la llei es converteix en un problema i genera conseqüències que sobre el paper resulten indesitjades.

En el Tema del registre diari de la jornada laboral l’Audiència Nacional, la Inspecció de Treball i el Tribunal Suprem han seguit criteris dispars, i si les instàncies interpretatives han entrat en col·lisió, – Quina oportunitat queda al ciutadà de complir amb la legalitat a la primera ?.
Per tant, no és d’estranyar que sorgeixi la pregunta de si s’ha de fitxar o no s’ha fitxar.

Segons ens indica Joan Hidalgo, advocat que va participar en la impugnació III Conveni col·lectiu estatal d’activitats esportives i gimnasos, en nom de la FEAPDT i la FEACNA, la sentència del Tribunal Suprem de 23 de març de 2017 deixa sense efecte l’anterior sentència de la audiència Nacional en el sentit d’establir que NO és obligatori disposar d’un registre diari de la jornada dels empleats excepte en el cas que es facin hores extraordinàries, així com en el cas dels treballadors a temps parcial.
 
Cal destacar que la sentència conté tres vots particulars defensant el criteri de l’Audiència. D’altra banda la sentència del Suprem manifesta que no correspon als tribunals suplir la funció del legislador, com considera havia fet l’Audiència Nacional, en una invitació implícita a regular el tema si el legislador ho considera adequat.
 
La sentència especifica també que el registre horari es pot fer si l’empresa ho vol, o hi ha conveni o pacte al respecte.

El dia 20 d’Abril de 2017, en una segona sentència ( 338/2017), la Sala Social del Tribunal Suprem reafirma la seva postura amb el registre diari de jornada especificant que les empreses NO estan obligades a dur a terme un registre diari de jornada, excepte en els casos de realització d’hores extraordinàries (article 35.5 ET) i en aquells treballadors que tinguin una jornada a temps parcial (RD 16/2013).
 
Per tant, aquesta sentència del Tribunal Suprem és de gran importància ja que en ser la segona sentència en el mateix sentit, ja constitueix pròpiament Jurisprudència, reforçant així, la defensa de les empreses que estan sent objecte d’inspecció per aquesta matèria.

Com a conseqüència d’aquesta segona sentència, la Direcció General de la Inspecció de treball i de la Seguretat Social publica la Instrucció 1/2017 de 18 de Maig de 2017, en la que s’especifica:

a. No és d’obligat compliment el registre de jornada diari dels treballadors a jornada completa per part de l’empresari i no es considerarà una infracció l’omissió d’aquest, excepte en els casos de treballadors a temps parcial i jornades especials de treball (treballadors mòbils en transport de carretera, treballadors de la marina mercant o ferroviaris) pels quals la Inspecció de treball seguirà exigint a les empreses el registre de jornada.
 
b. La Instrucció recalca que les empreses segueixen estant obligades a respectar els límits legals en matèria de jornada de treball i hores extraordinàries, sent essencial per a la Inspecció de Treball controlar aquesta matèria, i podrà realitzar les comprovacions que consideri oportunes en aquest sentit. La Inspecció de Treball considera el registre de jornada una bona font de prova en matèria de jornada.

Per tant, en aquelles empreses que ja tinguin instaurat el registre de jornada dels treballadors a jornada completa, cal valorar si ha funcionat i, per tant, val la pena mantenir-lo o s’opta per la supressió pels treballadors a jornada completa.
 
Finalment recordar que, com s’ha dit anteriorment, és d’obligat compliment el registre diari d’hores extraordinàries i totalitzar a final de mes, amb el lliurament del full de salaris als treballadors.

Autor


Avatar