Pau Claris, 162 08037 Barcelona +34 934 881 050
Gestió portuaria

La compravenda d’embarcacions entre particulars està a l’ordre del dia, i amb això, els possibles dubtes sobre els drets i responsabilitats de cada una de les parts.

Hem de partir de dues premisses:

La primera es que encara quan el comprador tingui la titulació que li permeti navegar amb l’embarcació, això no el converteix en un expert que per raó del seu ofici o professió hagués de conèixer els vicis ocults

La segona es que amb una proba de 20 minuts de navegació “a flot” no es poden detectar els vicis preexistents, que no siguin a la vista ni podien apreciar-se fàcilment al moment de celebrar-se el contracte de compravenda.

Per a la perfecció del contracte de compravenda s’ha d’identificar la embarcació i el preu com a elements essencials. El preu es fixa pel preu mitjà del mercat del model tenint en compte el seu equipament, any de construcció i si el iot està en bones condicions.

Jurisprudencialment s’han identificat deficiències que poden ser objecte de reclamació. A títol d’exemple la Sentencia de la Audiència Provincial de Balears de 27 de juny de 2017 front a una compravenda d’una embarcació per 85.000 euros reconeix el dret a la reducció del preu de compra de 15.000 euros en base als problemes que afectaven els següents sistemes del iot:

-Sistema de propulsió (trimat de les coles propulsores)

-Sistema de refrigeració de motors propulsors (sensors de temperatura, preses d’aspiració d’aigua de mar).

-Sistema de lubricació de motors propulsors (bomba d’oli)

-Sistema elèctric (bateries, microones, escalfador d’aigua)

-Sistema de buidatge (bomba de buidatge)

-Sistema de govern (timó de govern, pilot automàtic)

– Aparells de navegació (radar, corredissa, sonda).

Per al èxit de qualsevol reclamació es imprescindible que el comprador pugui identificar el mal estat i provar mitjançant les corresponents fotografies, factures de la reparació o un informe pericial, els vicis preexistents al moment de la compra que no es tinguessin en compte a l’hora de fixar el preu.

Òbviament, si en el contracte ja s’identifica una deficiència, aquesta s’entén que ja es troba compresa dins el preu i no pot ser objecte de valoració ni motiu de reducció del mateix.


La normativa de defensa dels consumidors i usuaris, concretament el Reial Decret Legislatiu 1/2007 de 30 de novembre que aprova el Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, no es d’aplicació en els casos d’una compravenda entre sol particulars, sense intervenció d’una mercantil o una nàutica.

En cas de problemes amb l’embarcació adquirida s’acut al article 1.486 del CC sobre la acció “quanti minoris” que estableix la possibilitat de “rebaixar una quantitat proporcional del preu, a judici de pèrits”; l’article 1.484, que estableix que el venedor estarà obligat al sanejament pels defectes ocults que tingués la cosa venuda, si la fan impròpia per al us que se la destina, o si disminueixen de tal forma aquest us que, de haver-los conegut, el comprador no la hagués adquirit o hagués donat un menor preu per ella; L’article 1.485 determina la obligació del venedor de respondre front al comprador del sanejament pels vicis o defectes ocults de la cosa venuda, encara que els ignorés.

El comprador podrà optar entre desistir del contracte, abonar-se-li les despeses que va pagar, o rebaixar una quantitat proporcional del preu, a judici de pèrits.

Jaume Prats

BA advocats.

0

Gestió portuaria
El Ministeri de Foment ha obert la CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA SOBRE EL PROJECTE DE REAL DECRET PEL QUAL ES DETERMINEN LES CONDICIONS DE SEGURETAT DE LES ACTIVITATS DE BUSSEIG A AIGÜES MARÍTIMES ESPANYOLES.

La proposta pretén regular les condicions de seguretat de les activitats de busseig amb l’objectiu de reforçar aquesta seguretat i adaptar l’actual normativa.

La normativa que regula el Busseig és summament dispersa: el Decret 2055/1969, de 25 de setembre, pel qual es regula l’exercici d’activitats subaquàtiques, L’Ordre 1973 per la qual s’aprova el Reglament per a l’Exercici d’Activitats Subaquàtiques a les aigües Marítimes i Interiors; l’Ordre de 29 de juliol de 1974 sobre especialitats subaquàtiques professionals; L’Ordre de 2 d’octubre de 1980 per la qual es crea l’especialitat d’Activitats subaquàtiques per a personal titulat superior de la Marina Mercant.

A elles s’uneixen les normes de les diferents comunitats autònomes que tenen competència sobre aquesta matèria.

Però és una simple Ordre de 14 de octubre de 1997, la qual aprova les normes de seguretat per a l’exercici d’activitats subaquàtiques, que recull en el seu article 5 el nombre mínim de persones que han d’intervenir en un treball de busseig segons el sistema utilitzat.

Segons l’Ordre de 1997, per als treballs de Busseig autònom són necessàries 4 persones: Un cap d’equip, dos bussejadors i un bussejador d’auxili, preparat per intervenir en tot moment. En cas d’emergència o extrema necessitat, podrà baixar un de sol, amarrat per un cap guia que sostindrà un ajudant a la superfície.

Per part dels gestors portuaris i varadors aquesta exigència ha estat considerada excessiva per a realitzar treballs senzills amb immersions de fins a 10 metres a poca profunditat que no requereixin descompressió dins de les aigües abrigades.

La sorpresa va sorgir quan l’associació nacional d’empreses del busseig professional (ANEBP), el Sindicat d’Activitats Marítimes de l’Estat Espanyol (SAME), UGT, CCOO, Promega-SEB, en representació dels treballadors, van introduir modificacions a l’II Conveni col·lectiu de busseig professional i mitjans hiperbàrics

L’acord inclou noves Normes de Seguretat en Activitats Subaquàtiques que pretenen tenir la consideració de no negociables en considerar matèries de contingut mínim en matèria de prevenció de riscos laborals.
En les noves mesures s’estableix que “la composició de l’equip mínim de busseig serà de cinc persones (un cap d’equip i 4 bussos titulats). En el cas que el supervisor de Busseig o el Cap de Seguretat haguessin de bussejar, s’haurà de tenir personal de l’equip, que tingui la mateixa titulació, experiència i reconeixement per part de l’empresa per escrit “

Aquest nou criteri anava en contra de les peticions del sector portuari de reduir de 4 a 3 persones la composició dels equips de busseig per al cas dels treballs simples dins d’un entorn portuari, i amb el dret comparat.

Per això, es fa imprescindible concretar, via normativa, les modalitats de busseig, i els aspectes que tècnicament garanteixen la seguretat dels treballadors, i quins són aquella situacions que per la seva escassa entitat, poca profunditat, i fàcil disponibilitat d’un operatiu de seguretat poden ser executades amb la mateixa eficiència i rigor per un equip menor.

Del redactat del projecte presentat per la Direcció General de la Marina Mercant es nota que està ben treballat, és sistemàtic i clar, i recull amb criteri les pretensions del sector nàutic esportiu.

El projecte, però, guarda l’esperit de no homogeneïtzar cap mesura, referint-se a embarcacions d’eslores de 14 metres, quan esperaríem que fossin de 24 metres, o profunditats de 8 metres quan ho tècnicament reconegut serien 10 metres, o s’incloguessin treballs de suport a hissar embarcacions a varador, punts que es poden afinar en aquest període de consulta pública.

Fins el 10 de març de 2018 està obert el termini per enviar les aportacions al Ministeri de Foment.

Jaume Prats.
BA advocats.
0

Gestió portuaria

El Registre de Matrícula es durà a diversos llibres foliats denominats «Llistes» en què es registraran els vaixells, embarcacions i artefactes navals atenent la seva procedència i activitat, segons s’expressa:

 a) En la Llista Primera, es registraran les plataformes d’extracció de productes del subsòl marí, els remolcadors d’altura, els vaixells de suport i els dedicats al subministrament a aquestes plataformes que no estiguin registrats en una altra llista.

 b) En la Llista Segona, es registraran els vaixells de construcció nacional o importats d’acord amb la legislació vigent que es dediquin al transposa marítim de passatgers, de mercaderies o de tots dos.

 c) En la Llista Tercera, es registraran els vaixells de construcció nacional o importats d’acord amb la legislació vigent destinats a la captura i extracció amb fins comercials de peix i d’altres recursos marins vius.

 d) En la Llista Quarta, es registraran les embarcacions auxiliars de pesca, les auxiliars d’explotacions d’aqüicultura i els artefactes dedicats al conreu o estabulació d’espècies marines.

 e) En la Llista Cinquena, es registraran els remolcadors, embarcacions i artefactes navals dedicats als serveis de ports, rades i badies.

 f) A la Llista Sisena es registraran els vaixells d’esbarjo l’eslora de casc (Lh) sigui superior a 24 metres, amb un desplaçament inferior a 3000 GT i capacitat per transportar fins a 12 passatgers sense comptar la tripulació, així com les embarcacions d’esbarjo quan uns i altres s’explotin amb fins lucratius per a l’oci, l’esport o la pesca no professional.

 g) A la Llista Setena es registraran els vaixells d’esbarjo l’eslora de casc (Lh) sigui superior a 24 metres, amb un desplaçament inferior a 3000 GT i capacitat per transportar fins a 12 passatgers sense comptar la tripulació, així com les embarcacions d’esbarjo l’ús exclusiu siga la pràctica de l’esport sense propòsit lucratiu o la pesca no professional.

 h) En la Llista Vuitena, es registraran els vaixells i embarcacions pertanyents a organismes de caràcter públic tant d’àmbit nacional com autonòmic o local.

 i) En la Llista Novena o de «Registre Provisional», s’han d’anotar amb aquest caràcter els vaixells, embarcacions o artefactes navals en construcció des del moment que aquesta s’autoritza, exceptuant les embarcacions esportives construïdes en sèrie, amb la deguda autorització.

Quan els vaixells, embarcacions o artefactes de les esmentades Llistes s’importin amb abanderament provisional es registraran a la respectiva Llista especial complementària a cadascuna d’elles.

Els vaixells que per precepte legal passin a la propietat de l’Estat i aquest els subhasti, s’integraran en la Llista que correspongui a la seva activitat, a sol·licitud de l’adjudicatari.


 Descarrega el “Real Decreto 1027/1989, de 28 de julio, sobre abanderamiento,matriculación de buques y registro marítimo”. 
0

Gestió portuaria
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 16/2017 de 1 d’agost, del canvi climàtic, que ha estat publicada al DOGC de 3 d’agost de 2017 (núm.7426) i que adopta les bases derivades de la legislació comunitària europea.

La Llei persegueix, bàsicament, cinc finalitats:
1. Aconseguir que Catalunya redueixi tant les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni.
2. Reforçar i ampliar les estratègies i els plans que s’han elaborat durant els darrers anys.
3. Promoure i garantir la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, i fomentar la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics.
4. Esdevenir un país capdavanter en la investigació i aplicació de noves tecnologies, i reduir la dependència energètica de Catalunya de recursos energètics externs.
5. Fer visible el paper de Catalunya al món, tant en els projectes de cooperació com en la participació en els fòrums globals de debat sobre el canvi climàtic.

Sector Ports Esportius
Pel que respecte al nostre sector de PORTS ESPORTIUS, cal tenir en compte aquests objectius de la Llei i les mesures que s’hi estableixen, en el moment de plantejar els nous projectes per a la continuïtat de l’explotació amb les noves concessions.  

La norma estableix:

– Mesures a adoptar en matèria d’aigua
– Mesures a adoptar en matèria d’energia
– En relació a les infraestructures portuàries

Lourdes Aran.


0

Gestió portuaria
El Tribunal Suprem, en el seu Aute 6490/2017, de 28 de Juny de 2017, sobre els danys causats per l’incendi d’un iot en el Port Vell de Barcelona, que va afectar a 8 embarcacions més, ha confirmat la Jurisprudència que restringeix que se apliqui la limitació de responsabilitat en els sinistres causats per embarcacions d’esbarjo amarrades.
El Tribunal Suprem va iniciar aquesta línia d’interpretació en la Sentencia 241/2015, de 6 de maig, en la que va resoldre sobre els danys causats per l’incendi de diversos iots en el port esportiu de Botafoch.

0

Gestió portuaria
El Govern enpanyol ha aprovat el Reial Decret pel qual s’estableix un marc per a ordenar l’espai marítim. L’objectiu és impulsar el creixement de les economies marítimes mitjançant el desenvolupament i aprofitament sostenible dels espais i recursos marins, garantint el seu bon estat ambiental.

Aquest dimarts 11 d’abril es publicava el Reial Decret 363/2017, de 8 d’abril, pel qual s’estableix un marc per a l’ordenació de l’espai marítim. Mitjançant el Reial decret s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/89 / UE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de al 2014.

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar serà la que demanarà la informació de base necessària per a l’elaboració dels plans d’ordenació de l’espai marítim, a través dels departament ministerials afectats en l’àmbit de les seves competències i, si escau, en coordinació amb les comunitats autònomes.

Aquesta norma estableix plans d’ordenació marítima en què es determinarà la distribució espacial i temporal de les corresponents activitats i usos, existents i futurs. Per tant, aquests plans d’ordenació no alteraran els usos existents ni limitaran ni promouran activitats concretes, sinó que simplement recolliran quines zones són les més adequades per a cada ús. Les autoritats competents per a cada ús seguiran sent les responsables d’autoritzar o no les activitats.

Entre les activitats i usos i interessos possibles s’inclouran, entre d’altres, i segons que correspongui, els següents:

a) les zones d’aqüicultura,
b) les zones de pesca,
c) les instal·lacions i infraestructures per a la prospecció, explotació i extracció de petroli, gas i altres recursos energètics, minerals i àrids minerals, i la producció d’energia procedent de fonts renovables,
d) les rutes de transport marítim i el trànsit marítim,
e) les zones d’abocament al mar,
f) els diferents tipus de zones d’interès per a la Defensa Nacional, així com les zones marines utilitzades per al desenvolupament d’exercicis de les Forces Armades.
g) els espais protegits, els llocs i hàbitats que mereixin especial atenció pel seu alt valor ambiental i les espècies
protegides, especialment els disponibles en l’Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat
h) les zones d’extracció de matèries primeres,
i) la investigació científica,
j) les esteses de cables i de canonades submarins,
k) les activitats turístiques, recreatives, culturals i esportives,
l) el patrimoni cultural submarí.
m) els elements d’entre els llistats o altres addicionals que hagin de formar part del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

El Reial decret s’aplica a totes les aigües marines, incloent-se el llit, el subsòl i els recursos naturals, en què el Regne d’Espanya exerceixi sobirania, drets sobirans o jurisdicció. Així mateix serà d’aplicació a la plataforma continental espanyola.

Aquest Reial decret no s’aplica:

a) A les activitats l’únic propòsit sigui la defensa o la seguretat nacional.
b) A l’ordenació del territori i urbanisme.
c) A les aigües costaneres, a parts de les mateixes que siguin objecte de mesures d’ordenació del territori i urbanisme, ni a les aigües de zona de servei dels ports, a condició que així s’estableixi en els plans d’ordenació de l’espai marítim.

Les propostes de plans d’ordenació de l’espai marítim s’elevaran per aprovació mitjançant Reial Decret del Consell de Ministres abans del 31 de març de 2021.
0

Gestió portuaria
Les embarcacions immobilitzades judicialment als nostres ports esportius generen dificultats pel gestor portuari a l’hora de poder reclamar els imports que meriten aquestes embarcacions. Només una actitud proactiva del gestor ens permetrà poder arribar a cobrar el crèdit.

La morositat dels titulars d’embarcacions ha estat en els últims temps, un dels grans problemes en la gestió en els Ports Esportius.

La majoria de les vegades, darrera d’aquesta situació hi ha un morós totalment insolvent, del que l’únic bé de contingut econòmic, acostuma a ser la pròpia embarcació generadora del deute.

Davant d’aquesta situació, els Ports Esportius haurien d’adoptar una actitud pro-activa a l’hora d’intentar protegir les seves oportunitats de poder cobrar el seu crèdit, i més davant del que prescriu la Llei de Navegació Marítima.

0

Gestió portuaria

CIRCULAR 1/2016, SOBRE LA RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES JURÍDIQUES D’ACORD AMB LA REFORMA DEL CODI PENAL EFECTUADA PER Llei Orgànica 1/2015

Amb el propòsit  d’Adoptar un criteri uniforme en l’Aplicació de la Responsabilitat de la persona jurídica, la fiscalia va emetre una circular, esent obligatori per al Cos de Fiscals atendre  le seves prescripcions.


0

Gestió portuaria
La Llei Orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor, modificada per la Llei 26/2015 i la Llei 45/2015, de voluntariat estableixen l’obligació que s’aportin certificats negatius del Registre Central de Delinqüents Sexuals per a tots els professionals i voluntaris que treballen en contacte habitual amb menors.

La sol·licitud i lliurament dels certificats es pot fer de forma presencials a les gerències territorials del Ministeri de Justícia, per correu postal o de forma electrònica.

Des del Ministeri de Justícia es recomana els mitjans electrònics. A aquest efecte, fent constar en el model de sol·licitud el telèfon mòbil, es rep un SMS amb un codi segur de verificació, que permet descarregar el certificat des de la seu electrònica del Ministeri de Justícia. Si es disposa de certificat electrònic o DNIe es pot sol·licitar a través de la seu electrònica del Ministeri de Justícia i el seu enviament és immediat.

L’obtenció de certificat ha estat especialment problemàtic a l’estar les gerències territorials del Ministeri de Justícia simplement col·lapsades, formant-se llargues cues des d’altes hores de la matinada per aconseguir un nombre.

Aquest fet ha suposat que els concessionaris tenen certificats dels pocs treballadors que tenen certificat digital o que s’han esforçat a fer Lagas cues.

Fins aquest punt semblava que la major part del pes d’acreditar l’obtenció del certificat requeia sobre el treballador. Greu error.

Des dels òrgans competents de les comunitats autònomes es aquesta requerint a empreses i clubs que en el termini d’1 mes s’acrediti que tenen els certificats negatius del Registre Central de Delinqüents Sexuals de tots els seus treballadors.

Les empreses o organitzacions que treballin o impliquin contacte habitual amb menors poden autoritzar a un representant per tramitar de manera agrupada tots els certificats del personal d’aquesta empresa, que permet la presentació d’una sol·licitud única.

Per a la tramitació agrupada de sol·licituds de certificats de Delictes de Naturalesa Sexual serà necessari:

– Fotocòpia confrontada o compulsada de DNI, NIE o passaport de cada empleat;
– Autorització de cada empleat; – Document de compareixences;
– Fitxer Excel amb les dades emplenades.

Un cop processades les dades, es facilitarà a les empreses la informació que consti en el Registre Central de Delinqüents Sexuals per mitjà de llistats. El certificat és gratuït.
0