Pau Claris, 162 08037 Barcelona +34 934 881 050
Fiscal
El Tribunal Constitucional ha dictat durant l’any 2017 diverses sentències que ha donat un gir total als criteris per fixar les quotes de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com a impost de plusvàlua municipal.

El Constitucional ha indicat al legislador, que porti a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions de “inexistència d’increment” de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El tribunal ha declarat inconstitucional l’article específic que fixa la fórmula per al càlcul d’aquest impost. La conseqüència directa de la sentència és que la fórmula per al càlcul és nul·la, i per tant no es pot calcular ni saber si les quantitats pagades són correctes.

“Els preceptes anul·lats presumeixen, sense admetre prova en contra, que pel sol fet d’haver estat titular d’un terreny de naturalesa urbana durant un determinat període temporal (entre un i vint anys), aflora, en tot cas, un increment de valor i, per tant, una capacitat econòmica susceptible d’imposició.

En canvi, en els supòsits de no increment o, fins i tot, de decrement en el valor dels terrenys de naturalesa urbana, no té tota justificació imposar als subjectes passius de l’impost l’obligació de suportar la mateixa càrrega tributària que corresponia a les situacions de increments derivats del pas del temps, de manera que s’estan sotmetent a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, i en contra del principi de l’article 31.1 CE

El Reial Decret Legislatiu 2/2004 que regula entre d’altres, l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana només admet com a resultat en l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana l’existència de quotes positives.

Ha estat necessària una crisi tremenda per evidenciar que no es pot sotmetre a tributació una “renda irreal”.

A partir d’aquí, s’obren diversos camins per demanar la devolució de les quotes pagades per autoliquidació dels últims 4 anys, i si els ajuntaments perjudicats acorden la suspensió de les devolucions, també poden impugnar aquestes suspensions, i arribar als tribunals.

L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys no és, amb caràcter general, contrari al text constitucional. Ho és únicament en aquells supòsits en què sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir, aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió.

Però com la fórmula de càlcul és inconstitucional, les autoliquidacions encara que siguin a pagar, també poden considerar nul·les.

Si en els últims anys ha pagat per Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, sàpiga que si ha pagat per autoliquidació, probablement té dret a reclamar la devolució.
0

Fiscal
El passat 25 d’octubre es va publicar al BOE la Llei 6/2017, de 24 d’octubre, de reformes urgents del Treball Autònom que entrarà en vigor l’endemà de la publicació, llevat de determinades mesures que entraran en vigor a partir de gener de 2018, atès que estan supeditades a l’assignació d’una partida pressupostària.

Es tracta d’una Llei que introdueix importants novetats respecte a les cotitzacions, despeses deduïbles i bonificacions dels autònoms, així com mesures per afavorir la contractació i la conciliació familiar.

Respecte a la fiscalitat dels treballadors autònoms, la Llei 6/2017 introdueix les següents modificacions en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a aquells treballadors autònoms que determinin el rendiment d’activitats econòmiques en estimació directa:

 – Deducció de les despeses per les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel treballador autònom en la part que correspongui a la seva pròpia cobertura ia la del seu cònjuge i fills menors de 25 anys que convisquin amb ell, amb el límit màxim de 500 euros anuals per cadascuna de les persones esmentades anteriorment. El citat límit s’eleva a 1.500 euros en el cas que algun d’ells tingui discapacitat.

Si el treballador autònom realitza l’activitat en el seu habitatge habitual, es pot deduir una part dels subministraments d’aquest habitatge (és a dir: aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet).

La quantitat que es podrà deduir serà l’import resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que es provi un percentatge superior o inferior. Per tant, si l’habitatge habitual del treballador autònom mesura 120 m2, utilitza una habitació de 20 m2 per realitzar l’activitat i les despeses de subministraments de l’habitatge pugen a 3.500 euros, pot deduir 175 euros en concepte de subministraments (és a dir, es podrà deduir el 5% de les despeses per subministraments del seu habitatge).

Deducció de les despeses de manutenció incorregudes en el desenvolupament de l’activitat econòmica, sempre que es compleixin els requisits següents:
 – Que siguin despeses en establiments de restauració i hostaleria.
 – Que s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament.

El treballador autònom no podrà deduir-se el 100% d’aquestes despeses, sinó que únicament podrà deduir-se les següents quantitats en concepte de :
–  Quan no hi hagi pernocta: 26,67 euros diaris si la despesa es produeix a Espanya i 48,08 euros diaris si la despesa es produeix a l’estranger.
–  Quan hagi pernocta: 53,34 euros diaris si la despesa es produeix a Espanya i 91,35 euros diaris si la despesa es produeix a l’estranger.
0

Fiscal
Amb data de 5 de juny de 2017, la Direcció General de Tributs ha contestat a la consulta sobre les conseqüències de la presentació de la declaració de béns i drets situats a l’estranger (model 720) de forma extemporània sense requeriment previ per part de la Administració tributària, és a dir, el que coneixem com un procediment de “regularització voluntària”.

La recent consulta de la DGT fixa el seu criteri, després de diversos anys d’incertesa, sobre les conseqüències desproporcionades  que per a un contribuent tindria regularitzar la seva situació tributària respecte als béns i drets mantinguts a l’estranger i respecte dels quals no ha complert amb l’obligació de presentació de la declaració de béns i drets a l’estranger en aquells exercicis en què tenia obligació.

La mateixa consulta divideix l’anàlisi d’aquest tipus de regularitzacions en dos:
    a) la presentació extemporània dels models 720; i
    b) la regularització en l’IRPF.

Pel que fa a la presentació extemporània dels models 720, la consulta confirma l’aplicació de la sanció reduïda de 100 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 1.500 euros per bloc.
En segon lloc, la consulta analitza l’aplicació de l’article 39.2 LIRPF i el règim sancionador que pogués vincular-se al mateix . La presentació extemporània dels models 720 corresponents no donarà lloc a la imposició de la sanció del 150% sobre la quantia de la quota íntegra resultant.
El fonament, tal com recull la consulta objecte d’anàlisi, és que en tractar-se d’una regularització voluntària procedirà aplicar els recàrrecs per declaració extemporània de l’article 27 LGT, el qual expressament diu que “exclourà les sancions que haguessin pogut exigir”.

No obstant l’anterior, i arran de la consulta, convé recordar que la Comissió Europea va iniciar els tràmits per aclarir l’abast i els efectes d’aquestes disposicions fiscals.
Després d’això, la Comissió Europea va notificar a Espanya un dictamen motivat en virtut del qual l’instava a “modificar les seves normes sobre els actius mantinguts en altres estats membres de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu (« model 720 »)” perquè considera que ” les multes imposades en cas d’incompliment són desproporcionades “, de manera que, després de no haver modificat Espanya la normativa, caldrà atendre al pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquest sentit.

    Alex Massaguer
    Advocat Fiscalista.                                                                                descarrega la Consulta
0

Fiscal
Mesures del Reial decret llei 3/2016 en matèria d’ajornaments El Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, va eliminar la possibilitat de concedir ajornaments o fraccionaments de determinades deutes tributaris, entre elles les derivades dels pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats i les derivades de tributs que, com l’IVA, han de ser legalment repercutits, llevat que es justifiqui que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades.


Tramitació dels ajornaments després del Reial decret llei 3/2016

Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament de deutes afectades per aquesta mesura s’han d’inadmetre, mentre que la resta de sol·licituds es tramitaran en funció del seu import, d’acord amb el procediment establert, que no ha estat modificat pel Reial decret llei. Així, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament que es refereixin a deutes per import global igual o inferior a 30.000 euros no necessitaran aportar garanties, i es tramitaran mitjançant un procés automatitzat. Les sol·licituds per un import global superior hauran d’aportar les garanties adequades i es tramitaran mitjançant un procés ordinari no automatitzat. El límit exempt d’aportar garanties es va elevar a l’octubre de 2015 des de 18.000 euros als 30.000 euros actuals.


Incidència de la mesura per als autònoms


Pel que fa als autònoms, la mesura relativa als pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats no els afecta, ja que tributen en l’IRPF. La mesura sobre l’IVA repercutit si els afecta, si bé podran seguir sol·licitant ajornaments i fraccionaments d’IVA si justifiquen que no han cobrat les quotes repercutides. Per tant, la principal modificació per als autònoms serà que hauran d’acreditar que no han cobrat les quotes d’IVA repercutides, en particular en aquelles sol·licituds que superin el límit exempt de garanties.

En conseqüència, els autònoms podran sol·licitar l’ajornament, qualsevol que sigui el seu import, del seu IRPF i IVA a les circumstàncies següents, en funció de l’import global del deute:

– Si les sol·licituds es refereixen a un deute l’import global és igual o inferior a 30.000 euros, es podran concedir els ajornaments, sense garanties, fins a un màxim de 12 terminis mensuals, llevat que l’obligat hagi sol·licitat un nombre de terminis inferior, en el cas, es concediran els terminis sol·licitats. La periodicitat dels pagaments serà, en tot cas, mensual. Es tramiten mitjançant un mecanisme automatitzat de resolució.

– Si les sol·licituds es refereixen a un deute l’import global excedeix de 30.000 euros, es podran concedir els ajornaments, en funció del tipus de garantia aportada pel deutor, i per un termini màxim de 36 terminis mensuals, llevat que l’obligat hagi demanat un nombre de terminis inferior, en aquest cas, es concediran els terminis sol·licitats. Si els deutes són per IVA, caldrà, a més, acreditar que les quotes d’IVA repercutides no han estat pagades.
0